El windsurf és una modalitat de l’esport de la vela que consisteix en desplaçar-se per l’aigua sobre una taula similar a una de surf proveïda d’una vela.
 
A diferència d’un veler, la vela d’una taula de surf està articulada, permetent la seva rotació al voltant d’un sol punt d’unió amb la taula: el peu del màstil. Aquest fet permet manipular la vela lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de la taula respecte aquest.

El surf és un esport que consisteix en lliscar sobre les onades del mar de peu sobre una taula dirigint-la gràcies a una o vàries de les quilles situades a la part de darrera de la taula. Aquest esport requereix qualitats com l’equilibri, habilitat, agilitat i coordinació.
Històricament es té constància de la presència del surf des de fa més de 500 anys a les Illes de la Polinèsia. Actualment es practica a quasi tot el món, tot i que les indústries més importants de taules i complements s’ubiquen a Austràlia, al Sud d’Europa i als Estats Units.

La pràctica del submarinisme consisteix en la immersió i exploració amb escafandre autònoma en aigües marítimes o continentals. L’apnea és la immersió sense escafandre autònom, és a dir, a pulmó, i és considerada un esport independent de la mateixa manera que la pesca submarina.
 
És important per a la pràctica d’aquest esport tenir nocions bàsiques sobre física i fisiologia del cos humà per tal d’entendre el comportament d’aquest en situacions d’altes pressions i prevenir i resoldre situacions de risc.

La pesca esportiva es realitza exclusivament amb finalitats d’oci i competició i consisteix en la captura d’espècies submergit o en superfície amb uns determinats aparells de pesca.
 
La pesca més popular és la que es realitza des de la costa en ports, espigons, platja, estuaris, etc. De totes maneres la pesca des d’ embarcació és també molt practicada i el seu nombre d’adeptes està en constant creixement..

Parasailing és una activitat d’oci on la persona va lligada a una embarcació a través d’un arnés subjecte a un parapent o paracaigudes conegut com a parasail. L’embarcació té el control de la velocitat i l’alçada (30-40m) del parasailing mentre que el practicant té cert control sobre la inclinació del mateix.
 
El naixement d’aquesta pràctica està unida a la del parapent es remunta al 1961 quan l’enginyer francès Pierre Lemoigne va modificar el paracaigudes a través d’uns talls a les ranures creant el parasailing.

La navegació marítima en el marc de la nàutica d’esbarjo, és entesa com aquella activitat a bord d’una embarcació d’esbarjo, que amb independència del medi de propulsió tingui una eslora compresa entre els 2,5 i els 24 metres i que es destini a fins esportius i d’oci, no sobrepassant el transport de més de 12 passatgers. El concepte de navegació implica la identificació de la posició de l’embarcació així com la conducció de la mateixa amb coneixement del rumb.

Les motos nàutiques, motos aquàtiques o motos d’aigua són un tipus d’embarcació lleugera amb un sistema de conducció similar a una motocicleta convencional. La principal diferència de les motos nàutiques amb altres tipus d’embarcació és que no utilitzen hèlix, sinó que són propulsades per una turbina.
 
Es poden trobar de dos tipus, d’esbarjo i esportives, i en dues modalitats, Jets (monoplaça) o RunAbout (multiplaça). Hi ha gran varietat de potències, des de 50 CV fins a més de 350 CV.

El kitesurf o kitesurfing, també conegut com kiteboarding o flysurf, és un esport de lliscament sobre l’aigua que es basa en l’ús d’un estel de tracció (kite, de l’anglès ), que estira a l’esportista per mitjà de quatre o més cordes. Dues d’aquestes cordes estan fixes a la barra i les restants passen pel centre de la barra i subjecten el cos mitjançant un arnès, permetent el lliscament sobre l’aigua gràcies a una taula o a un esquí dissenyat per tal funció. L’equip bàsic de kitesurf el componen l’estel, la barra de direcció, l’arnés, la taula i les cordes de subjecció a l’estel.

L’esquí nàutic és un esport en què els participants esquien sobre l’aigua agafats a un cap arrastrat per una llanxa motora de gran potència. Tot i que normalment es creu que aquest esport és una activitat recent, la realitat és molt diferent ja que va ser inventat al 1922 per un jove de 18 anys a Minnesota en tractar de reproduir l’esquí sobre neu a l’aigua.

El caiac és un tipus de piragua en la que el practicant va assegut mirant cap a la proa en el sentit de la marxa i a les mans porta com a element propulsor un rem de dues pales. El caiac és una embarcació petita, de coberta semi tancada o oberta, poc ample i allargada i són d’una, dues o quatre places.
 
El seu origen es remunta als esquimals que l’utilitzaven per caçar, de fet, el seu nom prové del vocable “qajaq” emprat per les tribus de les illes Aleutianes i que significa “embarcació de caça”.